Corb com a mascota: Part legal
El corb és un animal salvatge i la tinença d’un corb com a mascota no és permesa. No obstant això, si es tracta d’un animal criat en captivitat, complint amb requisits legals, la seva tinença és possible.
En altres paraules:
No podeu pujar al niu d’un corb salvatge i robar les cries ni els ous. Però sí, podeu cercar un centre de cria de corbs legalitzat i adquirir l’au allà.
No obstant:
El corb no és una mascota. Cal tenir coneixement i molta experiència per assumir l’enorme responsabilitat i implicació que comporta conviure amb un corb.
Que cal saber sobre un corb com a mascota
Compromís de per vida
En captivitat els corbs poden viure 40 anys. Estàs preparat per a aquest compromís?
Els corbs formen parella de per vida.
Si un corb viu amb tu és molt probable que t’esculli com a parella. En conseqüència, defensarà feroçment el seu dret a la teva companyia. Si tens família o tens planificat tenir-la al llarg dels propers 40 anys, el corb atacarà amb el seu fort bec els teus familiars i amics. No us voldrà compartir amb ningú.
I no, els corbs no són dolents. Són fidels. Si ets prou egoista com per canviar el seu comportament natural i fixar el seu afecte cap a tu, compta amb les conseqüències.
Intel·ligència dels corbs
Els corbs són animals entradament intel·ligents. Necessiten satisfer la seva curiositat i necessitat de superar reptes cada dia. Si et canses del corb i el deixes en una gàbia, és indiferent la mida que tingui aquesta. El corb s’avorrirà.
Què fa un corb avorrit?
1. Autodestrucció
Si no trobes prou temps per al corb, aquest pot dirigir la seva frustració mental contra ell mateix. Es començarà arrencar les plomes o les trencarà.
Exemple de corb amb tendència autodestructiva
L’Alfonso, un mascle adult de corb que viu al Zoo dels Pirineus, va arribar amb problemes psíquics. Ell mateix es va trencar les plomes. Semblava un pingüí. A casa seva vivia en instal·lacions generoses i ben decorades, però li faltava contacte amb humans.
He provat diverses maneres d’enriquir la seva vida, i sí, també a canvi de picades per part seva. Al final us he trobat ubicació entre instal·lacions amb altres animals. Pot interactuar-hi però no els pot lesionar.
Avui dia torna lluir plomes sanesi encanta als nostres visitants amb la seva veu ronca quan els saluda amb “Què passa grapo!”
2. Agresió
L’au que no pot satisfer les necessitats intel·lectuals i de moviment es pot tornar agressiu. Sí, també contra tu.
Imagina’t-ho com un nen llest i actiu durant el confinament de la COVID. Tancat a passadissos de casa teva amb immensa necessitat de moviment, l’energia busca una via per alliberar-se.
La frustració dun corb que no té tasques es pot orientar contra tu. I t’asseguro que et pot fer mal. Molt mal. Si arribeu a aquest extrem, fes-te una pregunta: És el corb qui és dolent o ho ets tu? Per no cuidar aquest ésser intel·ligent el qual has assumit la responsabilitat de cuidar-lo de la manera que necessita.
Espai que necessita un corb en captivitat
Els corbs són animals que s’hi adapten fàcilment.
O no?
Els primers anys són totalment feliços, t’acompanyaran per tot arreu. La seva única preocupació és: vull estar al costat del meu company/a.
Però:
Amb 3 anys arriba maduresa sexual. És el temps en què els corbs estableixen una relació sentimental de per vida. És el temps en què els corbs estableixen una relació sentimental de per vida.
És a partir d’aquesta edat quan comencen “els problemes”.
Sensibilitat als canvis
Un cop el corb decideixi què és el seu territori, li estressessaran els canvis que facis en aquest espai.
Hem intentat enriquir les instal·lacions de l’Alfonso amb eines i jocs perquè s’esforci mentalment per aconseguir els aliments. Però l’efecte era contrari. No volia coses noves al seu entorn. Es va tornar a trencar les plomes.
Et pots imaginar amb quina rapidesa hem tret aquests xirimbols de la seva instal·lació.
Un altre corb del Zoo dels Pirineus, el Phineas, participa a l’exhibició de vol. El primer i el segon any tot funcionava bé. Però a partir de la maduresa sexual va començar a estressar-se pels cotxets dels nens i les cadires de rodes. Amb el temps fins i tot els molesten els pals de selfis i les crosses.
Són objectes que habitualment no són presents a l’amfiteatre.
Tot i que Phineas té la seva instal·lació habitual, considera l’amfiteatre el territori.
Quan aquest corb era jove confiava 100% al meu criteri.
Ara és adult i la nostra relació és mútua. Em vol protegir de perills possibles. Les coses que no coneix les considera amenaçadores.
Puc alliberar el corb una vegada em canso d’ell?
No. La resposta és estrictament no.
Els corbs que pateixen alteració de comportament natural causat per la seva convivència amb els humans no poden tornar a la natura. Estan condemnats a viure en captivitat de per vida.
A la natura serien atacats per altres corbs. La natura està dissenyada per buscar lequilibri i exterminar les anomalies no naturals.
Alhora seria perillós per als humans. El corb s’aproparia a les persones i les podria lesionar. Cosa, que un corb criat d’una manera natural no faria mai.
Si tens un corb com a mascota i te’n vols desfer, busca un centre especialitzat. Allà l’animal pot viure en condicions controlades adaptades a les necessitats.
Conclusió
Els corbs són animals sensibles i extremadament intel·ligents.
Encara que la seva tinença en captivitat és permesa, et desanimo a tenir un corb com a mascota.
Conviure amb un corb té l’efecte de sacrificar la teva vida privada.
Gaudeix de la presència de corbs a la natura. És allà on són feliços.
