{"id":5396,"date":"2022-01-13T05:07:16","date_gmt":"2022-01-13T04:07:16","guid":{"rendered":"https:\/\/zoodelpirineu.com\/sobre-nosaltres\/stania-kuspertova\/"},"modified":"2026-01-18T10:46:19","modified_gmt":"2026-01-18T09:46:19","slug":"stania-kuspertova","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/zoodelpirineu.com\/ca\/sobre-nosaltres\/stania-kuspertova\/","title":{"rendered":"Stania Kuspertova"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>
\n
<\/div>\n\n\n\n

He dedicat la meva vida a cuidar els animals salvatges.<\/p>\n\n\n\n

No he arribat fins aqu\u00ed seguint un pla perfecte ni perqu\u00e8 ning\u00fa m\u2019ho hagi posat f\u00e0cil. Hi he arribat perqu\u00e8, des de petita, mai no m\u2019ha estat possible mirar cap a una altra banda quan alg\u00fa \u2014hum\u00e0 o animal\u2014 ho estava passant malament. <\/p>\n\n\n\n

Soc Stania Kuspertova<\/strong>.Des de molt jove he viscut envoltada d\u2019animals, de decisions dif\u00edcils i de responsabilitat real. He comen\u00e7at de zero m\u00e9s d\u2019una vegada, he apr\u00e8s en diferents pa\u00efsos i he constru\u00eft, pas a pas, el que avui \u00e9s el Zoo del Pirineu<\/strong>, el centre privat de rescat de fauna salvatge m\u00e9s gran de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la meva hist\u00f2ria.I explica per qu\u00e8 faig les coses com les faig.<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n

<\/div>\n\n

D\u2019on vinc (i per qu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s casualitat)<\/h2>\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Inf\u00e0ncia de la Stania<\/h3>\n\n\n\n

Aquesta s\u00f3c jo: un dels moments m\u00e9s feli\u00e7os de la meva infantesa. Vaig n\u00e9ixer a la Rep\u00fablica Txeca, en una petita ciutat<\/a> de 8.000 habitants. Des de petita he estimat els animals, i llavors ja ho tenia clar: volia ser veterin\u00e0ria. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El cam\u00ed cap a la meva vocaci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

Els meus pares em van prohibir estudiar la carrera de veterin\u00e0ria. En plena adolesc\u00e8ncia, frustrada per no poder seguir la meva vocaci\u00f3, vaig marxar de casa.Tenia tot just 18 anys acabats de fer. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Aprendre lluny de casa<\/h3>\n\n\n\n

Vaig treballar a Alemanya, al centre de cria de falcons m\u00e9s gran del m\u00f3n. Hi vaig aprendre molt\u00edssim. No nom\u00e9s sobre aus rapinyaires, sin\u00f3 sobre com funcionen els grans projectes: els equips, la pressi\u00f3, l\u2019exig\u00e8ncia i la responsabilitat real. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

La fam\u00edlia de la Stania<\/h3>\n\n\n\n

En aquest cam\u00ed tamb\u00e9 vaig formar una fam\u00edlia. Vaig viure una etapa feli\u00e7, envoltada de falcons, de natura i d\u2019una vida intensa. Em vaig casar amb el propietari de l\u2019empresa i vam tenir tres fills meravellosos: Martin, Anna i Lukas. <\/p>\n\n\n\n

La fam\u00edlia no va ser una pausa en el meu cam\u00ed. Els meus fills ho han viscut tot amb mi. I avui continuen sent una part essencial de la meva vida. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Veure el poder de prop<\/h3>\n\n\n\n

Vam viatjar molt, sobretot a pa\u00efsos \u00e0rabs.All\u00e0 vaig con\u00e8ixer cultures molt diferents de la meva i maneres diverses de relacionar-se amb els animals i amb la natura que em van fer aprendre molt.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 vaig estar en entorns on el poder i la presa de decisions s\u00f3n molt presents. Vaig compartir taula amb el pr\u00edncep hereu de Dubai i vaig ser la primera dona convidada a participar en espais tradicionalment reservats als homes, com la ca\u00e7a amb falcons. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

On \u00e9s la clau<\/h3>\n\n\n\n

Els meus viatges als pa\u00efsos \u00e0rabs em van mostrar fins on pot arribar una persona quan concentra molts recursos i capacitat de decisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Als Estats Units, convidada per The Peregrine Foundation<\/strong><\/a>, vaig veure una altra realitat: qu\u00e8 passa quan grans empresaris uneixen recursos, coneixement i comprom\u00eds per protegir esp\u00e8cies en perill d\u2019extinci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

All\u00e0 vaig entendre una cosa fonamental: per generar canvis reals i sostenibles calen recursos, s\u00ed, per\u00f2 sobretot aliances entre persones unides per un prop\u00f2sit clar.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Problemes a Alemanya<\/h3>\n\n\n\n

Malauradament, una empresa dedicada al cultiu de bolets es va instal\u00b7lar just al costat del nostre centre de cria de falcons. Per estalviar costos, no van instal\u00b7lar filtres a les naus. L\u2019aire es va omplir d\u2019espores i toxines invisibles per\u00f2 letals per als falcons. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Catalunya<\/h3>\n\n\n\n

No hi ha cap cura per als pulmons coberts de floridura.Els falcons s\u2019ofegaven, no podien respirar. Per salvar-los vam prendre una decisi\u00f3 desesperada: el meu marit tenia una finca als Pirineus catalans i vam traslladar tota l\u2019empresa all\u00e0 tan r\u00e0pid com vam poder. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Inquietud de la Stania<\/h3>\n\n\n\n

Una part dels falcons encara va morir a conseq\u00fc\u00e8ncia del que havia passat, per\u00f2 a poc a poc l\u2019esperan\u00e7a va tornar. <\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, jo em sentia inquieta. Volia fer m\u00e9s pels animals salvatges. Volia que la meva vida tingu\u00e9s sentit. Finalment vaig decidir fer un pas endavant, separar-me i comen\u00e7ar un cam\u00ed nou. <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

On tot va comen\u00e7ar de veritat<\/h2>\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Comen\u00e7ar de zero. Un altre cop. <\/h3>\n\n\n\n

Va ser aleshores quan vaig con\u00e8ixer l\u2019Eloi. (S\u00ed, senyores i senyors, jo tamb\u00e9 estic divorciada.) <\/p>\n\n\n\n

Vam decidir transformar casa nostra en un refugi per a fauna salvatge. Sab\u00edem que era arriscat. Tothom ens deia el mateix: que no hi havia turisme, que no es podria sostenir, que no funcionaria. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 la meva experi\u00e8ncia ja m\u2019havia ensenyat una cosa diferent:quan creus de deb\u00f2 en el que fas, ho dones tot i no et rendeixes, fins i tot all\u00f2 que semblava impossible pot tirar endavant.<\/p>\n\n\n\n

Vol\u00edem rescatar fauna salvatge i, alhora, explicar a la gent de Catalunya per qu\u00e8 protegir la natura \u00e9s tan important. No des de discursos, sin\u00f3 des de l\u2019experi\u00e8ncia directa. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Rendir-se no era una opci\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

Sabia que no seria f\u00e0cil. Per\u00f2 no m\u2019imaginava fins a quin punt. <\/p>\n\n\n\n

Durant gaireb\u00e9 quatre anys vam viure entre permisos, tr\u00e0mits interminables, frustraci\u00f3 i una sensaci\u00f3 constant d\u2019impot\u00e8ncia davant la burocr\u00e0cia. <\/p>\n\n\n\n

Cada departament demanava coses diferents i, sovint, el que un autoritzava un altre ho prohibia. Tot i aix\u00ed, vam continuar. Pas a pas. Tornant-hi, insistint i adaptant-nos al sistema. <\/p>\n\n\n\n

No va ser r\u00e0pid ni c\u00f2mode. Per\u00f2 ho vam tirar endavant. <\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Posar-ho tot en joc<\/h3>\n\n\n\n

Els quatre anys de permisos no nom\u00e9s ens van costar temps. Tamb\u00e9 ens van costar diners. Molts.Tr\u00e0mits, informes i gestions que van suposar milers d\u2019euros. <\/p>\n\n\n\n

Durant aquest temps, per mantenir-nos econ\u00f2micament, l\u2019Eloi feia de pastor i jo treballava com a guia tur\u00edstica al Sal\u00ed de Cambrils<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Quan finalment va arribar el perm\u00eds, vam prendre una decisi\u00f3: vendre tot el que encara ten\u00edem per poder comprar el material necessari.<\/p>\n\n\n\n

Juntament amb els meus fills vam treballar incansablement per construir les primeres instal\u00b7lacions. Amb pics i pales, una idea clara i moltes hores de feina. En sis mesos, el projecte era una realitat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Zoo del Pirineu va obrir les portes al p\u00fablic el 21 de juny de 2014.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

On som avui<\/h2>\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Un projecte que ha crescut<\/h3>\n\n\n\n

Amb els anys, el Zoo del Pirineu ha anat canviant de forma. Ha crescut, s\u2019ha adaptat i s\u2019ha convertit en el centre privat de rescat de fauna salvatge m\u00e9s gran de Catalunya<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019equip tamb\u00e9 ha crescut. Avui compto amb professionals de primer nivell, entre ells una de les millors veterin\u00e0ries de fauna salvatge del pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n

Actualmente trabajamos con un equipo base de siete profesionales<\/strong> <\/a>, reforzado por estudiantes en pr\u00e1cticas<\/a><\/strong> y voluntarios<\/strong> <\/a>. Una estructura que ens permet treballar amb rigor i continuar avan\u00e7ant.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"La<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Una realitat que no es pot ignorar<\/h3>\n\n\n\n

Mentrestant, a Catalunya, l\u2019administraci\u00f3 es fa cada vegada menys c\u00e0rrec dels animals no protegits. Aix\u00f2 est\u00e0 deixant un buit enorme. <\/p>\n\n\n\n

Moltes persones que troben un animal salvatge ferit truquen al 112 pensant que l\u2019estan ajudant. <\/p>\n\n\n\n

Per la meva experi\u00e8ncia, aquell animal t\u00e9 aproximadament un 60 % de probabilitats d\u2019acabar sacrificat. No necess\u00e0riament per la gravetat de les lesions, sin\u00f3 simplement per no pert\u00e0nyer a una esp\u00e8cie considerada \u00abpriorit\u00e0ria\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s una realitat dura, per\u00f2 molt present.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

El seg\u00fcent pas<\/h3>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de tot aquest recorregut, hi ha una cosa que tinc molt clara. Continuar rescatant animals \u00e9s imprescindible. Per\u00f2 si no canvia la manera com entenem i protegim la natura, el problema es repetir\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

La protecci\u00f3 real no pot dependre nom\u00e9s de l\u2019administraci\u00f3 ni de decisions preses des dels despatxos. Ha de n\u00e9ixer del territori i de les persones que l\u2019estimen i el defensen. <\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, avui el meu treball no va nom\u00e9s de rescatar, sin\u00f3 de construir un sistema que funcioni<\/strong>, que sigui sostenible i que demostri que protegir la natura tamb\u00e9 genera valor social, cultural i econ\u00f2mic.<\/p>\n\n\n\n

Aquest sistema no es construeix sol. Es construeix amb aliances entre persones, empreses i entitats que comparteixen una visi\u00f3 a llarg termini. <\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed \u00e9s on comen\u00e7a el seg\u00fcent pas del projecte.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n

<\/div>\n\n
\"\"<\/span>
\n
\n
Con\u00e8ixer el Zoo del Pirineu<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Algunes coses nom\u00e9s s\u2019entenen quan es veuen de prop.<\/p>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vols con\u00e8ixer Stania, la fundadora i directora del Zoo del Pirineu? Aqu\u00ed trobar\u00e0s tota la vida, i la inspiraci\u00f3 que la va portar a crear el refugi. <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":706,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"footnotes":""},"class_list":["post-5396","page","type-page","status-publish"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t