Conill de bosc
Perseguits, estimats, protegits i caçats.
Pocs animals generen tanta controvèrsia com el conill de bosc.
Grau de protecció del conill de bosc
A nivell mundial
El conill de bosc està classificat com a “En Perill” per la UICN a la seva àrea de distribució nativa, que és la Península Ibèrica.
A més, a països on ha estat introduït, com Austràlia i Nova Zelanda, es considera una espècie invasora pel seu impacte negatiu en els ecosistemes.
Està inclòs a la llista 100 de les espècies exòtiques invasores més perjudicials del món
A Espanya
No està protegit i és una espècie cinegètica. Això vol dir que es pot caçar.
A Catalunya
En els darrers anys la seva població ha crescut fins a un 800%, causant problemes a l’agricultura. Igual que a Espanya, a Catalunya el conill és una espècie cinegètica.
Mapa de distribució del conill de bosc
Distribució:
El conill de bosc és originari de la Península Ibèrica i el sud de França.
Al llarg dels segles, ha estat introduït a nombroses regions del món, incloent gairebé tota Europa, Austràlia, Nova Zelanda i parts d’Amèrica del Sud i del Nord d’Àfrica.
Hàbitat del conill de bosc
El conill de bosc prefereix zones obertes amb herba per menjar a gust i arbustos densos per amagar-se dels depredadors. No li van les altures per sobre dels 1.500 metres ni els llocs on plou gaire.
S’adapta a gairebé qualsevol entorn, des de boscos mediterranis fins a camps de conreu o zones semiàrides. La fórmula de l’èxit? Menjar abundant i un bon amagatall. Així de simple, així d’eficaç.
Alimentació del conill
La seva dieta es basa en herba fresca, fulles tendres, arrels i, a l’hivern, quan la cosa es complica fins a escorça d’arbre. El seu menjar preferit? El trèvol, encara que tampoc diu que no a alguna flor silvestre, fruita i llavors.
Cecotrofia
El conill es menja els seus propis excrements per aprofitar al màxim els nutrients i vitamines, com la B12. Sona estrany, però és pura eficiència biològica.
Hàbits del conill de bosc
Està més actiu durant l’albada i el capvespre. En aquests moments aprofita la llum tènue per buscar aliment, evitant la calor extrema i molts dels seus depredadors.
Passa gran part del dia descansant al cau, on se sent segur. Curiosament, pot dormir amb els ulls oberts, una adaptació per detectar ràpidament qualsevol amenaça.
Caus
Aquest autèntic enginyer del subsòl construeix complexes caus anomenades conilleres, formades per una xarxa de túnels i càmeres interconnectades. Aquests refugis subterranis li ofereixen protecció contra depredadors i temperatures extremes.
Els caus solen tenir diverses entrades i sortides per facilitar una fugida ràpida en cas de perill. Al seu interior, hi ha càmeres específiques per descansar, criar les cries i emmagatzemar material tou per a més comoditat.
Vida social del conill
Aquest animal social viu en colònies, que poden estar formades per una o diverses famílies.
A cada colònia hi ha una jerarquia ben definida, amb un mascle dominant que defensa el territori i diverses femelles dominants que lideren dins del grup.
Viure en colònia ofereix seguretat ja que millora la vigilància contra depredadors.
Territori de la colònia
El conillet pot semblar adorable, però és un autèntic defensor del territori. No tolera intrusos que no pertanyin a la seva colònia i en delimita l’espai amb una olor forta.
Se sent amenaçat? Aleshores treu el costat més ferotge per protegir la seva llar i la seva família. Darrere aquestes orelles llargues, hi ha un autèntic guerrer.
Reproducció del conill
No forma parelles estables. Els mascles competeixen entre ells pel dret a reproduir-se.
L’època de cria pot durar gairebé tot l’any. Les femelles entren en zel cada 4 dies i es poden tornar a aparellar immediatament després de donar a llum.
Amb la capacitat de tenir fins a 7 ventrades a l’any, no és estrany que la seva població creixi a un ritme sorprenent.
Cries de conill
La mare és l’única encarregada de tenir-ne cura. Les 4-6 cries que sol tenir alhora, les alleta durant unes tres setmanes, encara que només les visita breument una o dues vegades al dia per alimentar-les. Això no és per falta d’afecte, sinó per no atraure depredadors cap a elles.
A partir de les quatre setmanes, els llorigons comencen a sortir del cau i es tornen més independents. Creixen ràpid i, amb 4 mesos, ja estan preparats per reproduir-se.
Quants anys pot viure un conill?
El conill europeu pot viure entre 1 i 2 anys en estat salvatge a causa de l’alta pressió de depredadors, malalties i condicions ambientals adverses.
No obstant això, en captivitat, amb una bona alimentació i cures veterinàries, pot assolir entre 8 i 12 anys, i fins i tot alguns arriben a viure fins a 14 anys.
Depredadors del conill
Més de 40 espècies en depenen per sobreviure, incloent-hi algunes en perill d’extinció com el linx ibèric i l’àliga imperial ibèrica.
Entre els seus depredadors es troben guineus, linxs, àguiles, mussols, mosteles i fins i tot serps.
El seu paper és tan crucial que la seva disminució afectaria directament la supervivència de moltes espècies. En definitiva, el nostre amic orellut no només corre per la seva vida, sinó que sosté l’equilibri de tot un ecosistema.
Malalties del conill
Mixomatosi: Malaltia viral transmesa per puces i mosquits que causa inflor als ulls, nas i genitals. Dificulta la visió i l’alimentació, portant-lo a la mort per gana.
Malaltia vírica hemorràgica (MVH): Afecta el fetge i els vasos sanguinis, causant hemorràgies internes. És extremadament letal i es propaga ràpidament.
Conill o Llebre?
El conill de bosc té un cos compacte, amb orelles més curtes i arrodonides, i ulls foscos. La llebre, en canvi, és més estilitzada, amb orelles llargues que solen tenir puntes negres i ulls de color ambre o daurat, més cridaners.
Pel que fa a la forma de moure’s, el conill sol córrer en ziga-zaga per despistar els seus depredadors. La llebre, per altra banda, és una velocista nata: corre en línia recta a gran velocitat, amb salts llargs i potents, gràcies a les potes del darrere més llargues.
El conill és un pilar del nostre ecosistema, clau per a la biodiversitat i un mestre en adaptació i supervivència.
