Nom

• Nom científic: Pica pica
• Castellà: Urraca común
• Català: Garsa eurasiàtica
• Euskera: Mika
• Gallec: Pega

Classificació

• Classe: Aus
• Ordre: Aus cantores
• Família: Còrvids
• Espècie: Garsa eurasiàtica

Mapa de distribució de la garsa eurasiàtica

Distribució:

L’àrea de distribució de la garsa s’estén per la zona temperada d’Euràsia. Viu també al nord d’Àfrica.

És sedentària i només a les àrees amb temperatures molt baixes durant l’hivern migra a llocs menys hostils.

Hàbitat de la garsa eurasiàtica

La garsa habita principalment en paisatges oberts amb prats, arbustos i grups d’arbres. Es troba tant a les terres baixes com a les muntanyes.

Busca proximitat als humans, ja que la seva presència la protegeix de depredadors i assegura un accés fàcil a aliments: les restes de menjar que llencem.

Alimentació

La garsa és omnívora

Carn:

• Insectes i les seves larves
• Cucs
• Aranyes
• Cargols
• Amfibis
• Sargantanes
• Ratolins
• Pollets, ous, aus petites
• Carronya

Aliments vegetals:

• Llavors
• Fruita
• Bolets

Qualsevol resta de menjar humà.

Com menja la garsa?

És especialment enginyosa quan dona la volta a pedres (fins aproximadament 10 cm de mida). La garsa també cull fruita directament dels arbres.

Abans de menjar vespes, les aixafa completament amb el bec.

Les garses creen dipòsits d’aliments durant tot l’any. Per evitar que altres animals els robin amaga el menjar a llocs diferents.

Les garses regurgiten la part del menjar que no poden pair en forma d’egagròpiles.

Vida social de la garsa

Animals socials

La garsa viu en dues formes socials diferents.

Durant la temporada de cria les parelles reproductores viuen soles als seus territoris.

Les aus no aparellades viuen en grups amb una estricta jerarquia. A l’hivern s’uneixen totes les garses de la zona en bandades.

Són molt eixerides.

Reproducció de la garsa

Les bandades de joves

La garsa arriba a la maduresa sexual a la primera tardor de la seva vida. Es converteix en membre d’una bandada. A la primavera es reprodueix només la meitat dels joves.

Formació de parelles

A la tardor la futura parella comença a passar més i més temps junts fins que tots dos se senten units.

Comença la inspecció dels possibles llocs de nidificació. La femella sovint indica possibles llocs de nidificació agitant les ales.

El niu

Fins a 40 dies dedica la parella a la construcció del niu. Però sovint queda «confiscat» per aus rapinyaires i la parella ha de tornar a començar.

Ous

Al març / abril la femella pon 4-7 ous. Els cova ella sola mentre que el mascle la cuida i defensa el territori.

Sovint el niu de garsa acaba sent saquejat per altres còrvids, gats, martes o fins i tot humans. Aleshores la parella comença amb tot el ritual de nou.

Cries de la garsa

Les garses neixen nues i amb els ulls tancats. Durant 12 dies la mare no se n’aparta i el pare porta menjar per a tota la família.

Amb 24 a 30 dies les cries abandonen el niu per primer cop. Encara no saben volar bé i els pares segueixen portant-los menjar i protegint-los.

Aproximadament amb 45 dies les aus joves comencen a buscar menjar a terra per si mateixes, però segueixen depenent de les aus adultes durant unes tres setmanes més.

Per tant, si trobes petites garses a terra no cal que facis res. Els seus pares en tenen cura.

Quants anys pot viure una garsa eurasiàtica?

La garsa pot viure fins a 16 anys, però a causa dels seus nombrosos depredadors naturals, en estat salvatge habitualment no supera els 3 anys.

Depredadors

• Astor
• Aligot
• Corb
• Marta
• Geneta
• Mussols
• Falcons
• Humans (la garsa és una espècie cinegètica)

Dades al·lucinants de la garsa eurasiàtica

Aprèn coses al·lucinants sobre la garsa eurasiàtica.

• Roba joies?
• És intel·ligent?
• Pot parlar?

Aprendràs tot això i molt més amb nosaltres. Descarrega’t la llibreta.