Com són els corbs com a pares?
Impressiona als teus amics amb el teu coneixement.
1. Els corbs són els millors pares del planeta
Les cries de corb neixen els primers dies de primavera. No estan protegides amb plomatge i la inestabilitat del clima els podia afectar molt greument.
Però això no és el cas. Els pares tenen cura d’ells amb una devoció impressionant.
Si fa fred, els pares volen quilòmetres per trobar ramats d’ovelles. Recullen llana i la porten als nius. Revesteixen els nius amb la llana i així és com si fessin un jersei calentet pels menuts.
Els dies de molta calor volen fins a les fonts d’aigua. Porten aigua als seus becs enormes per donar de beure a la seva descendència.
Si fa encara més calor mullen les plomes i baixen la temperatura dels joves fent-los un bany. Entén que no és fàcil volar amb les plomes mullades. Però la devoció per la seva descendència els porta a fer actes arriscats.
2. Els corbs llencen pedres a les persones?
Has sentit alguna vegada aquestes histories ridícules de persones que han estat lesionades per pedres que els han llençat els corbs?
Creu-me, són fets reals.
Els corbs defensen feroçment la seva família. S’atreveixen a atacar fins a una àguila daurada. Si es tracta de depredadors encara més grans, com ara humans, els llencen pedres. Si t’ha passat alguna vegada és perquè has envaït el territori dels corbs a la seva temporada de nidificació.
Hi ha moltes aus que abandonen les seves cries si es senten amenaçades. El seu instint els diu que si ataquen els seus depredadors i perden, les cries moriran igualment, i ells, els pares, també.
Però no és el cas dels corbs.
3. Ataquen els corbs a persones?
Uiuiui, això va a pitjor! A la tenebrosa pel·lícula Els ocells d’Alfred Hitchcock un grup de corbs ataca a persones.
Doncs senyors i senyores: Sí, pot passar a la vida real!
Encara que els corbs habitualment no viuen en grups grans, això pot canviar a les ciutats on troben molt menjar gràcies a totes les restes que la gent llencem.
Una història real
Un cop em va trucar una noia que vivia a Londres demanant-me ajuda. En un parc havia trobat una cria de corb caiguda del niu. Li vaig aconsellar portar-la a un centre especialitzat. Però no pas! Se la va quedar a casa seva.
A més, cada dia tornava al parc amb la cria perquè «els pares veiessin que la cria estava ben cuidada».
Però el que feia realment era ensenyar als pares com els roba al seu petit. Dia rere dia. Al final els corbs es van atipar de tanta crueltat. Es van comunicar amb les altres parelles que habitaven al parc. La van atacar en grup quan tornava amb la cria.
I la segueixen atacant avui en dia, encara que el petit corb per fi va arribar allà on el cuiden mans especialitzades, a un centre de recuperació de fauna salvatge. La noia avui dia ha d’anar a treballar per un camí molt més llarg. No es pot ni acostar al parc! Els corbs no obliden.
4. L’educació dels corbs en família
Entre els animals territorials el temps que passen les cries protegides pels pares habitualment és curt. Els pares s’asseguren que els seus descendents sàpiguen aconseguir aliment per ells mateixos i els expulsen del territori.
No és el cas dels corbs.
Els corbs acompanyen les cries durant els 6 mesos següents a la seva emancipació.
Per què ho fan? Els comporta un gran desgast d’energia aconseguir aliments per a ells mateixos i a més vigilar la seva descendència. No se sap amb exactitud.
Potser volen assegurar-se que els joves aprenguin a superar els reptes de la temporada d’escassetat de menjar a l’hivern. Els acompanyen durant un llarg termini perquè aprenguin a buscar menjar entre la neu i evitar atacs dels depredadors famolencs desesperats per alimentar-se, i altres ensenyaments.
Però un cop arriba la temporada d’aparellament següent, els pares fan fora les cries i gairebé adultes de casa seva. Per què ho fan? T’ho explicaré la setmana que ve en un altre article. Parlarem sobre la vida en parella dels corbs.
Els corbs són pares excepcionals i es mereixen la nostra protecció.
Comparteix l’article perquè més persones puguin aprendre sobre els animals del nostre país.
